Melo i Pepe a la Selva Negra

Just another WordPress.com site

Orbea Monegros 2012

Ja ha arribat la primera de les proves de mtb importants que ens haviem proposat com a preparació. La Marató dels Monegros Orbea de 120 quilòmetres i 1250 md+, que per duresa i temps utilitzat per realitzar-la es pareix força a lo que ens trobarem per Alemanya. És clar que el tipus de terreny i paissatge no serà el mateix, ben al contari, però era una prova que arriva en bon moment per a veure com estem de forces i mesurar si la preparació va en bon camí.

També ens ha servit per a provar o comprovar si el tema dels complements alimentaris (sals minerals, carbohidrats, aminoacids, recuperadors, gels, barretes energètiques…) influeixen o no en el rendiment en aquest tipus de proves que passen de les 4 hores de duració i d’intensitats altes. De totes totes aquest aspecte és força important i s’ha de tenir en compte si es vol millorar el rendiment durant la cursa i, a més a més, aconseguir una bona i ràpida recuperació després d’un esforç considerable.

Sobre la Monegros cal dir que aquesta edició ha estat un exit de participació, doblant el nombre respecte a l’any passat i assolint una xifra superior als 6.000 participants.

Doncs com la sortida era a les 13:30 donava temps de preparar bé la menjada anterior. Així sobre les 11 ja ens estavem empassant un bon plat de pasta per donar temps a fer la digestió.

A les 12:15 ens posem a la sortida per agafar una bona posició i evitar en la mesura que fos possible les aglomeracions de corredors en la sortida. Malgrat estar tant aviat, més o menys vam sortir amb uns 2000 corredors davant nostre. El temps d’espera al lloc de la sortida, col·locats com en una llauna de sardines, va passar molt lentament… teniem ganes de començar a pedalar.

Si parlavem de la importància d’una bona alimentació i saber menjar durant la cursa, no ho és menys portar la part mecànica al dia i tot apunt…. i en això  no vaig  estar atent i ho vaig pagar més endavant.

Es donava la sortida i un parell de minuts desprès ens posavem en marxa. Primers metres pels carrers de Sariñena plens de gent animant al “cuc” de corredors que ens enfilavem buscant les primers pistes camí a l’interior dels Monegros. Durant els primers quilòmetres el ritme que portavem era molt alt passant molta gent i assumint algun risc ja que les pistes no eren gaire amples i hi havia força corredors amb diferents velociatats… malgrat en passavem molts que anaven lents, també t’avançaven altres que anavem més depressa que nosaltres.

Arribats a la primera mitja hora, em veig obligat a parar degut a que la roda del davant ha perdut molta pressió (cosa que ja haviem comprovat que passava abanbs de la sortida) i ho soluciono ficant una bombona de CO2 i deixant-la ficada… pareix que funciona, però en arrancar es cau al terra la càmara que portava… impossible agafar-la per perill d’atropellament. Als pocs quilòmetres torno a enllaçar amb Josep que sembla no anava massa fi i afrontem la primera pujada, i pràcticament la única pujada llarga (2-3 quilomètres) de tot el recorregut.

Un cop a dalt el terreny es torna molt rodador i favorable. Comentem sobre la importància d’agafar un bon grup que vagi a un ritme alt i deixar-nos portar aprofitant la protecció al vent  que t’ofereix el grup. Josep no aconsegueix entrar en el primer grup que es forma i perdem contacte.

Josep té molèsties a l’estòmac i no té bones sensacions (pot ser les llenties de la sogra que es va menjar el dia anterior i un sopar no massa adient li passen factura) així que decideix baixar una mica el ritme i agafar un altre grup que porti un ritme menys exigent. Jo en canvi aguanto tota aquesta part del recorregut amb el grup fins arribar al segon avituallament situat al quilòmetre 50, i a partir del qual el terreny es torna més trencat i desfavorable. Ara és qüestió d’agafar ritme i oblidar-se de seguir rodes.

La roda ha estat perdent pressió poc a poc però ha aguantat 2 hores. Tinc una altra bombona i és qüestió de calcular que encara queden entre 2 i 2 hores i mitja fins a meta. Faig tota aquesta part del recorregut gairebé sense pressió al davant i tinc que anar en molt de compte quan el terreny fa baixada ja que la bici està molt inestable al girar el manillar (així asseguro que podré arribar a la meta amb la càrrega de la segona bombona). A la vegada, Josep no acaba de trobar-se be i no acosegueix agafar ritme, fins i tot para una estona per intentar recuperar-se del mal d’estòmac. No li serveix de res menjar i beure ja que té un tap a l’estomac i això li provoca malestar.

Com el recorregut me’l coneixia d’altres edicions sabia que hi havia una forta i llarga baixada abans de l’avituallament del quilòmetre 80. Llavors és el moment de ficar la segona bombona, que en principi m’ha d’aguantar fins al final. Començo la vertiginosa baixada fins que de sobte noto que la roda té poca pressió. Paro ràpidament i comprovo que està punxada totalment… els càlculs no han sortit com jo esperava. No tinc més remei que esperar a Josep i que em deixí la seva càmara.

Josep tarda bastants minuts en apareixer, mentre he pogut desmontar el tubeless amb una palanqueta que s’ha salvat. Només parar-se m’ensenya la panxa i em diu que la té inflada i no es troba gaire bé. Intento animar-lo i a veure si li va passant poc a poc. Reparem la roda i ens posem a baixar el que queda fins l’avituallament.

Passem de llarg agafant una mica d’aigua que ens donen els voluntaris i comença un tram bastant trencat. Josep es manté a roda seguint el ritme que fico patint un mica però poc a poc es va trovant millor i anem accelerant el ritme. Tornem a passar gent. Ens trobem amb un parell de pujades no massa llargues però bastant dures i continuem passant gent… el ritme cada vegada és més bó i Josep comença a pendre la iniciativa en els moments que jo em deixo anar… bon senyal.

Ja amb Josep recuperat passem l’avituallament del quilòmetre 100 i continuem passant gent. Ara fa uns quilòmetres que ens em mesclat amb els participants del recorregut curt i hi ha més transit per la pista. Hi ha trams on hi ha molta pols i gairebé no pots veure ni a dos pams davant teu.

Només queden 15 quilòmetres i les cames encara funcionen, així que incrementem el ritme i poc a poc anem formant un grup ja que es va afegint participants que intenten aprofitar el ritme que marquem nosaltres.

Arribem a meta amb un temps de 5:01 en la 650 posició al capdavant d’un grup d’una quinzena d’unitats. No està gaire malament si contem els problemes mecànics i físics que hem patit durant la cursa, i que de ben segur apendrem d’ells per intentar evitar-los a la propera. Ens quedem satisfets pel ritme que hem portat a partir de la quarta hora de cursa i en general per la experiència viscuda tant durant la cursa com en els moments que hem compartit amb els nostres amics de La Moleta.

Anuncis

One comment on “Orbea Monegros 2012

  1. Liberto
    Mai 15, 2012

    Eiii, molt bona crònica. M’ha agradat més que l’altra. Per la pròxima cursa segur que tot anirà millor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on Mai 5, 2012 by .
%d bloggers like this: